Platges i cales de la Costa Brava

La Costa Brava no és una platja, sinó una successió d'enclavaments on la muntanya baixa fins a tocar l'aigua. Aquí el litoral es retalla en cales petites, sovint de còdols o de roca, separades per pinedes i unides per trams del camí de ronda, l'antiga senda dels carrabiners que avui permet anar a peu d'una cala a l'altra arran de mar. És un paisatge de cases blanques, barques de pesca i ports menuts, pensat per recórrer sense pressa més que per buscar grans extensions de sorra.

Aquesta no és una ruta tancada, sinó una selecció de cinc llocs que en concentren el millor. A Calella de Palafrugell trobaràs el poble de pescadors amb les voltes blanques sobre la cala, un dels racons més reconeixibles de la costa. Begur corona el seu turó amb un castell i reparteix avall un rosari de cales boscoses. Tossa de Mar, més al sud, conserva la vila emmurallada damunt mateix de la platja, una imatge poc habitual al Mediterrani. Cadaqués, ja al Cap de Creus, queda a part: poble blanc de carrers costeruts i llum dura que va atreure tants pintors. I Pals, tot i ser uns quilòmetres terra endins, hi entra pel seu nucli medieval de pedra daurada i per la platja oberta que té al davant.

Per moure-t'hi, el cotxe és el més pràctic: l'AP-7 i la C-31 connecten els accessos, però a l'estiu l'aparcament a les cales s'omple aviat, així que val la pena matinar. La millor època és el final de la primavera i el setembre, quan l'aigua encara és tèbia i la massificació de juliol i agost ja ha afluixat. Clica cada destinació per la guia completa —com arribar-hi, on banyar-se i què veure-hi— i munta't la teva pròpia combinació segons si busques cala arrecerada, poble amb història o camí vora mar.